Aquest
matí, a la plaça Catalunya, un grapat de gent de Pineda, i d’altres que no ho són però que hi “arrelen”
de tant en tant, hem ballat, conduits
per la Inés Rodier i, en la seva absència, per la Montserrat Iglesias, la dansa
de Pineda i... ens ha quedat que ni brodada! (Potser exagero un xic però l’esforç
que hem fet tots plegats s’ho val)
Si us he
de dir la veritat jo no tenia gaire fe
que ens sortís bé del tot, però la il·lusió de la colla, el bon ambient que hi ha hagut en els assaigs,
tot el què ens hem divertit plegats, el què hem rigut quan l’un o l’altre ens
equivocàvem de pas o punteig i anàvem “al revés”, i llavors algú deia: -Va, repetim, que a la propera sí que ens
sortirà bé.
Doncs vés
per on, al final sí, ens ha sortit bé!
Quina
sort que encara hi hagi gent capaç de creure que l’important d’aquesta vida són
els quotidians miracles de les petites coses, moltes i grans petites coses que
aplegades fan la plenitud d’un tot.
Gràcies a
les “profes”, Inés i Montse, i sobretot,
sobretot, gràcies a tots els “dansaires” que hem format part d’aquesta breu
però entranyable aventura, qui sap quina nova dansa ens tornarà a aplegar, hi
ha tantes melodies per ballar.
Hi també,
per acabar, moltes gràcies a tots els que heu omplert la plaça per gaudir de la
nostra actuació i ens heu recompensat
amb un efusiu i càlid aplaudiment.
SALUT I
SORT!
Anna Ortega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada