dimarts, 16 de març del 2010

La mediterrània : Egipte




La propera xerrada-col·loqui serà el dissabte 27 d’aquest mes de març, a les 19.30 h., a Can Comas, i serà una xerrada sobre Egipte. Sobre la vida quotidiana de com es vivia en l’Egipte antic i serà realitzada per l’egiptòloga i psiquiatra, Lourdes Teixidó.

Qüestionari a Diari Maresme

“Tenir televisió, és com tenir l’enemic a casa”


Com valores els primers passos que heu donat com associació?
Estem sincerament molt animats, doncs tant en la presentació, com en la primera xerrada que hem fet, ha vingut força gent; el que demostra que la nostra proposta cultural té un sentit i un ressò que ni nosaltres mateixos esperàvem.

Ara mateix, quantes persones i de quins àmbits hi formeu part?

Una desena persones formen la junta actual i estem estructurats en diferents àmbits per donar més operativitat en l’entitat; són música, xerrades, llibres, festes, etc. De fet hi ha algunes persones que estan pencant de valent, com el Francesc Serra, l’Alfred Sànchez, l’Asun Hidalgo, la Montse Iglèsies, el Manel Hernàndez, l’Encarna Lòpez, l’Amor Ramos, la Montse Montoya… i això s’ha de reconèixer públicament.

Com impulsareu el que anomeneu les tres potes, l’objectiu principal de la vostra entitat?

Sí, volem potenciar, impulsar i difondre, les tres branques principals en que ens volem cenyir principalment, la cultura local, la cultura catalana i la cultura mediterrània. Ja que som a Pineda, a Catalunya i al mediterrani, per tant, encaixa perfectament amb nostra filosofia vital.

El passat mes de gener us vàreu presentar a Can Comas. Quins varen ser per a tu els moments més emotius?

Van haver-hi varis moments que a mi personalment en van commoure profundament, però destacaria el lliurement de carnets honorífics a diferents personatges de la vila que han col·laborat amb nosaltres en el naixement de la nova entitat, com el gran mestre i compositor de sardanes Joaquim Soms o la poetessa Maria Serrat… I quan es va projectar, un power point, que vam realitzar sobre Pineda.

A més, el passat 13 de febrer vàreu acollir la primera conferència-col·loqui: “Cristòfor Colom: un frau universal”, una xerrada ben significativa, per cert.
Sí, perquè és un tema molt candent, la polèmica de si l’almirall era català o genovès, que és la pel·lícula que ens han vengut fins ara, per diferents interessos, històrics, polítics, econòmics… i convé conèixer la veritat dels fets.

En aquest sentit, considereu que redescubrir el nostre passat és imprescindible per garantir el nostre futur cultural?
I tant que sí. Si desconeixement el nostre propi passat, difícilment sabrem a on ens trobem ara i cap on anem d’ara endavant. Ja ho deia el cantant valencià Raimon, ” qui perd els orígens perd identitat “.

Un dels aspectes que en destaques sovint és que consideres que la nostra societat es mou sota paràmetres anglosaxons. És una lluita entre David i Goliat?

Una mica sí, perquè l’aliat més poderós que tenen és la televisió, que és com tenir l’enemic a casa. Almenys un determinat model de tele. I avui dia, si no surts a la tele, no existeixes. Però nosaltres creiem que es un fals debat, perquè l’ésser humà, es molt més complexa que centrar-ho tot en la influència de la televisió. Això seria una visió simple i reduccionista de l’existència humana. Sortosament encara podem pensar i sentir, i per tant poder reaccionar a les manipulacions morals que ens envoltant.

Algunes entitats pinedenques s’han interessat en col·laborar amb vosaltres?

Sí, agradablement; i això es un gran estímul, perquè pensem que l’unió fa la força i seria molt important que col·laboréssim per fer algunes activitats plegats. Ara mateix, estem treballant per fer per Sant Joan petit, un acte conjuntament.

Us heu plantejat col·laborar amb altres entitats del Maresme?

Sí, és molt possible que ho fent properament, quan ja estiguem plenament consolidats.

Uns dels reptes seria arribar també a la gent jove. Com creus que es podrien engrescar?
Fent activitats que siguin força atractius per ells, com concerts. En aquest sentit, ja hem parlat amb l’escola de música per iniciar una col·laboració estreta i poder programar actes plegats, en un futur proper.

Acabeu d’estrenar Bloc. Quins són els seus objectius principals?
És ajudar i contribuir a divulgar i a difondre els actes que hem fet fins ara, però també els que anem programant. Per això recomanem col·locar el nostre bloc en favorits, he, he… per anar refrescant la memòria, de tant en tant, del que anem fent.

Què us agradaria programar en el Festival de la Mediterrània que voleu impulsar en un futur?
Doncs, sí. Però ens hem trobat que des de l’administració pública ens diuen que enguany, amb la crisi, no hi han calés. Per tant, aquest estiu ens limitarem a fer una mena de prova, d’assaig, del que serà el un Festival de la Cultura Mediterrània, anomenat Mare Nostrum. I de cara a l’any que ve, quan hagi les subvencions, fer realment un gran esdeveniment, amb cara i ulls.

També has afirmat que cal generar una forta esperança social per projectar la marca de Pineda a tot Catalunya.
Penso que Pineda té un gran potencial, però hem de creure més amb nosaltres mateixos, fer un acte d’autoestima i, per això, és necessari que tots el agents culturals, socials, econòmics, unim els nostres esforços, per situar la nostra vila en el mapa cultural de Catalunya, al voltant d’un projecte en comú que rellanci i potenciï la nostra vila cap al futur.

Quins seran els vostres propers reptes i projectes?
Doncs seguim treballant en un cicle de xerrades, concerts, presentacions de llibres, etc… Ens agradaria que fos una activitat mensual. La propera serà el dissabte 27 d’aquest mes de març, a les 19.30 h., a Can Comas, i serà una xerrada sobre Egipte. Sobre la vida quotidiana de com es vivia en l’Egipte antic i serà realitzada per l’egiptòloga i psiquiatra, Lourdes Teixidó.

Font: DIARI MARESME

divendres, 5 de març del 2010

Article de Raimon Miranda al Ponent.

La cultura a debat
Raimon Miranda

Una associació per a un poble


El passat divendres 29 de gener ens vam presentar en públic la nova Associació Cultural Mare Nostrum d’aquí Pineda, a l’Auditori de Can Comas. L’acte va ser un èxit de públic, no solament estava plena la sala, de gom a gom, sinó que fins i tot hi havia gent dempeus. Un èxit tan esclatant que ni nosaltres mateixos ens ho esperàvem. Això demostra que a Pineda hi ha una necessitat vital d’aquesta proposta cultural, com ja vaig expressar en l’entrevista que va sortir al diari El Punt el divendres següent.
El balanç no pot ser més encoratjador, ja que entre el públic hi havia dos diputats i tres regidores, alguns dels quals es van fer socis de la nova entitat, a més a més d’un munt de persones que van sol·licitar rebre informació i van donar-me l’enhorabona individualment i el seu recolzament personal. Molt agraït a tots i a totes. Fins i tot algú em va demanar obertament per entrar a la Junta, com la Montse Iglésies. Posteriorment s’hi han incorporat també la Montse Montoya, l’Amor Ramos i en Manel Hernández.
I alguns presidents d’entitats locals es van oferir a col·laborar directament amb nosaltres. Per tant, estic molt satisfet de la resposta de la societat civil pinedenca. Crec honestament que l’afecte i la amistat, franca i sincera de les persones és la millor recompensa d’aquesta vida, probablement el més important i l’únic de veritat que t’emportes d’aquest món. L’estimació a la cultura, també és, sens dubte, indiscutiblement, un acte molt noble, un exercici d’amor. Ja ho va dir Confuci: “Fes el que estimes i deixaràs de treballar”. I si, a més a més, fem el que ens dicta la nostra consciència, segur que ens apropem un xic més al nostre propi paradís, ja que les sortides fàcils no són el camí, perquè, per exemple, sant google no ho sap tot, he, he...
Per cert, em van realitzat tres entrevistes aquella mateixa nit, una per ràdio, Ràdio Pineda, una altra per a la televisió del Canal Digital del Maresme, i del diari digital, Malgrat Confidencial. Déu n’hi do.
La presentació va comptar, sobretot, amb una interessant xerrada de l’historiador Francesc Estrems sobre “ Pineda i la cultura mediterrània”. A més a més, es va lliurar el carnet honorífic al mestre Joaquim Soms, recollit per la seva filla Àngels, perquè el mestre es troba delicat de salut. Esperem de tot cor que es millori aviat. La poetessa pinedenca Mari Serrat, la dissenyadora i interiorista Marta Castillo, i l’informàtic Jordi Alabau també van rebre el carnet honorífic.
En la meva introducció, per justificar la raó de la nostra existència, vaig argumentar el següent: “Pretenem, amb voluntat ferma, defensar, promoure i difondre la cultura local, catalana i mediterrània. El trípode, les tres potes, on descansa la nostra filosofia i per extensió, sense descartar, lògicament, la cultura en general. Volem recuperar aquell antic esperit de la cultura grecoromana, llatina i humanista que ens van llegar els nostres avantpassats, sense excloure les avantguardes, que tinguin, sens dubte, un mínim de qualitat. Una cultura que es veu dissortament segrestada avui per un concepte light i descafeïnat que prové del món anglosaxó i que té com a màxima expressió i altaveu la televisió actual, almenys un determinat model d’ella. Sembla, falsament, que si no surts a la tele no existeixes. Per això, nosaltres proposem aquesta associació, com una eina útil per la tasca de dignificació i prestigi de la cultura i que alhora serveixi d’espai de trobada per a la reflexió i el debat permanent del món cultural i de l’univers intel·lectual.
Per això creiem i apostem decididament pel coneixement, per la pràctica de la intel·ligència i de la sensibilitat. El que els vells presocràtics consideraven que era la millor manera d’accedir a la saviesa i apropar-nos així un xic més a la vida. Si, a més a més, ho obtenim i ens proporciona una mica més de felicitat, millor que millor.
Aspirem, per tant, a l’excel·lència cultural, a intentar, a esdevenir un xic més cultes, a enriquir-nos com a persones i com a éssers humans, però sempre amb el compromís moral i el servei aferrissat i incondicional a la nostra cultura. I ho demostrem, per exemple, amb la tria del nostre logo, el pont del diable, un dels símbols més emblemàtics del nostre patrimoni local. I que, per cert, resulta ser alhora un dels més desconeguts i que tristament es troba a hores d’ara en unes condicions lamentables. Esperem que es rehabiliti com cal, el més aviat possible. Potser ja seria hora de posar fil a l’agulla, que ens poséssim tots plegats a treballar, agents culturals, econòmics... al voltant d’una proposta concreta per tal de bastir un projecte en comú, amb cara i ulls, que generi una forta esperança social per projectar la marca de Pineda a tot Catalunya. I com va afirmar d’una forma lúcida i brillant l’alcalde de Donostia, Sant Sebastià, el senyor Odón Elorza, en les darreres Jornades Econòmiques i que penso que podem aplicar aquí perfectament, salvant les distàncies, òbviament, i que com ja sabeu es presenta candidata a ser Capital Cultural Europea del 2016: “La nostra ciutat vol ser l’espai vital de projectes personals i d’il·lusions col·lectives”. Volem, per tant, recollir aquesta proclama i fer-la nostra, perquè en l’intent ens hi va de debò el nostre futur”.
Així mateix, l’acte sobre Cristòfor Colom del dia 13 de febrer, en el mateix espai, va tenir força acceptació de públic. L’interès es va centrar en la xerrada del president del Cercle Català d’Història, en Joaquim Ullan, i la investigadora de la mateixa entitat, l’Eva Sans, sobre la identitat real del personatge. Tots dos van demostrar a bastament, a través de nombrosa documentació aportada, la seva catalanitat irrefutable, indiscutible i incontestable. També es va projectar el curiós documental “El port de Pals”.
Vull aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies públicament als membres de la junta per tota la tasca realitzada fins ara.